dimarts, 7 de maig del 2013
BLOC 3. POLÍTICA LINGÜÍSTIC I ENSENYAMENT. PUNT 1. LLENGÜES I ENSENYAMENT A LA UNIÓ EUROPEA
MODELS I
EXEMPLES DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
§
Hi ha
dos models teòrics en les fórmules legislatives de les polítiques
lingüístiques: el principi de territorialitat i el principi de personalitat.
·
El principi de personalitat permet que un individu disposi dels seus
drets lingüístics independentment de la zona de l’estat plurilingüe on es trobe.
·
El principi de territorialitat, en canvi, només concedeix els beneficis
públics d’una llengua dins d’una zona ben delimitada d’un estat, però no en la
seva totalitat territorial.
EXEMPLES
§
A Bèlgica un belga de parla francesa té garantits tots els
seus drets lingüístics a la zona sud del país, i un belga de parla holandesa
els té en la zona nord. Si un ciutadatà canvia de zona lingüística ja no
disposa dels seus drets lingüístics. Impera el principi de territorialitat. A Suïssa ocorre el mateix en cadascun dels cantons o
regions (que disposen d’una sola llengua pròpia).
§
A Finlàndia, en canvi, tots els parlants de suec (només un
10% aprox.) i de finès tenen els seus drets lingüístics garantits a tot el
país. És el principi de personalitat.
§
A l’estat
Espanyol tenim un
model mixt, s’hi combinen els dos: per als castellanoparlants hi ha el principi
de personalitat, però per a bascs, gallecs i catalans el de territorialitat, de
manera que es perpetua el conflicte lingüístic, ja que uns ciutadans estan
obligats a conèixer dues llengües (la pròpia i la castellana) i altres només
una, l’oficial a tot l’estat.
La majoria d’estats tenen una política lingüística en què només es reconeix una sola llengua oficial i els ciutadans que en parlen una altra no tenen cap dret lingüístic: França, Itàlia, EUA, Grècia, Rússia, Marroc, Turquia...
BLOC 2. PUNT 3. ELS PROJECTES LINGÜÍSTICS DE CENTRE: L’EDUCACIÓ PLURILINGÜE I L’EDUCACIÓ BILINGÜE
¿QUÈ ENTENEM PER EDUCACIÓ PLURILINGÜE?
“Anomenem educació plurilingüe aquella que
utilitza una segona i una tercera llengua, a més de la L1, com a llengües
d’instrucció (sense perjudici que puga incluore’n alguna altra com a àrea
d’estudi) amb la finalitat que els alumnes adquirisquen competència
comunicativa en tres o més llengües”
PROGRAMES D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE
Programa d’Educació Bilingüe Enriquit (Ordre 30
de juny de 1998)
§ 1r. Cicle de Primària
§ Incorporació gradual, curs a curs.
§ Aprovació nou DPP, pel claustre i Consell
escolar.
§ El DPP s’enviarà a la DT abans del període
d’admissió.
§ Aprova la Direcció General Competent, amb
Informe d’Inspecció Educativa.
Programa d’Educació Plurilingüe en Educació
Infantil (Resolució 30 de juliol, 2008)
§
Els
ja autoritzats podran incrementar a 3 h setmanals l’anglès, en sessions de 30’.
§
Per
demanar el programa, abans del període d’admissió:
·
Instància
de sol·licitud
·
Cronograma
de la proporció de les àrees.
·
Acord
de claustre i consell escolar
Programa Experimental Plurilingüe en centres
educatius públics d’Educació Infantil i Educació Primària (Ordre de 19 de maig
de 2009)
§
Amb el 80% en anglès, 10%
en castellà i 10% en valencià
§
“Es regula un model d’intervenció educativa que
possibilite el domini simultani del valencià, castellà i anglès...”
BLOC 2. PUNT 2. L'ADQUISICIÓ D'UNA SEGONA LLENGUA
GLOSSARI
§
INPUT: És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en
L2 a partir del qual pot seleccionar, extreure’n regles i crear un nou
llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua (sense
condicions òptimes esdevindria un “soroll”).
§
INTAKE: Part de l’input que l’aprenent selecciona i
assimila.
§
OUTPUT: Producte lingüístic elaborat per l’aprenent.
§
INTERLLENGUA: És una construcció que
integra regles de la L1 de l’aprenent, regles de la llengua que s’està aprenent
i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del
procés d’aprenentatge.
BLOC 2. L'EDUCACIÓ PLURILINGÜE. PUNT 1. MODELS D'EDUCACIÓ PLURILINGÜE
CONCEPTES CLAU:
§ Llengua oficial: La llengua o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a pròpia
i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país
i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua
històrica de la zona.
§ Llengua cooficial: llengua oficial
en un territori juntament amb una altra
o altres.
§ Drets i deures lingüístics: llibertats i obligacions establides per llei.
§ Llengua pròpia: és un terme
jurídic que apareix en diversos Estatuts d'Autonomia (p.ex. Estatut
Valencià, 2006) com a sinònima de llengua històrica, vernacla o tradicional
d'un territori.
§ Llengua primera: llengua
familiar, llengua materna, llengua mare, L1.
PROGRAMES D'EDUCACIÓ PLURILINGÜE
Subscriure's a:
Missatges (Atom)