MODELS I
EXEMPLES DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
§
Hi ha
dos models teòrics en les fórmules legislatives de les polítiques
lingüístiques: el principi de territorialitat i el principi de personalitat.
·
El principi de personalitat permet que un individu disposi dels seus
drets lingüístics independentment de la zona de l’estat plurilingüe on es trobe.
·
El principi de territorialitat, en canvi, només concedeix els beneficis
públics d’una llengua dins d’una zona ben delimitada d’un estat, però no en la
seva totalitat territorial.
EXEMPLES
§
A Bèlgica un belga de parla francesa té garantits tots els
seus drets lingüístics a la zona sud del país, i un belga de parla holandesa
els té en la zona nord. Si un ciutadatà canvia de zona lingüística ja no
disposa dels seus drets lingüístics. Impera el principi de territorialitat. A Suïssa ocorre el mateix en cadascun dels cantons o
regions (que disposen d’una sola llengua pròpia).
§
A Finlàndia, en canvi, tots els parlants de suec (només un
10% aprox.) i de finès tenen els seus drets lingüístics garantits a tot el
país. És el principi de personalitat.
§
A l’estat
Espanyol tenim un
model mixt, s’hi combinen els dos: per als castellanoparlants hi ha el principi
de personalitat, però per a bascs, gallecs i catalans el de territorialitat, de
manera que es perpetua el conflicte lingüístic, ja que uns ciutadans estan
obligats a conèixer dues llengües (la pròpia i la castellana) i altres només
una, l’oficial a tot l’estat.
La majoria d’estats tenen una política lingüística en què només es reconeix una sola llengua oficial i els ciutadans que en parlen una altra no tenen cap dret lingüístic: França, Itàlia, EUA, Grècia, Rússia, Marroc, Turquia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada