dimarts, 7 de maig del 2013
BLOC 3. POLÍTICA LINGÜÍSTIC I ENSENYAMENT. PUNT 1. LLENGÜES I ENSENYAMENT A LA UNIÓ EUROPEA
MODELS I
EXEMPLES DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
§
Hi ha
dos models teòrics en les fórmules legislatives de les polítiques
lingüístiques: el principi de territorialitat i el principi de personalitat.
·
El principi de personalitat permet que un individu disposi dels seus
drets lingüístics independentment de la zona de l’estat plurilingüe on es trobe.
·
El principi de territorialitat, en canvi, només concedeix els beneficis
públics d’una llengua dins d’una zona ben delimitada d’un estat, però no en la
seva totalitat territorial.
EXEMPLES
§
A Bèlgica un belga de parla francesa té garantits tots els
seus drets lingüístics a la zona sud del país, i un belga de parla holandesa
els té en la zona nord. Si un ciutadatà canvia de zona lingüística ja no
disposa dels seus drets lingüístics. Impera el principi de territorialitat. A Suïssa ocorre el mateix en cadascun dels cantons o
regions (que disposen d’una sola llengua pròpia).
§
A Finlàndia, en canvi, tots els parlants de suec (només un
10% aprox.) i de finès tenen els seus drets lingüístics garantits a tot el
país. És el principi de personalitat.
§
A l’estat
Espanyol tenim un
model mixt, s’hi combinen els dos: per als castellanoparlants hi ha el principi
de personalitat, però per a bascs, gallecs i catalans el de territorialitat, de
manera que es perpetua el conflicte lingüístic, ja que uns ciutadans estan
obligats a conèixer dues llengües (la pròpia i la castellana) i altres només
una, l’oficial a tot l’estat.
La majoria d’estats tenen una política lingüística en què només es reconeix una sola llengua oficial i els ciutadans que en parlen una altra no tenen cap dret lingüístic: França, Itàlia, EUA, Grècia, Rússia, Marroc, Turquia...
BLOC 2. PUNT 3. ELS PROJECTES LINGÜÍSTICS DE CENTRE: L’EDUCACIÓ PLURILINGÜE I L’EDUCACIÓ BILINGÜE
¿QUÈ ENTENEM PER EDUCACIÓ PLURILINGÜE?
“Anomenem educació plurilingüe aquella que
utilitza una segona i una tercera llengua, a més de la L1, com a llengües
d’instrucció (sense perjudici que puga incluore’n alguna altra com a àrea
d’estudi) amb la finalitat que els alumnes adquirisquen competència
comunicativa en tres o més llengües”
PROGRAMES D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE
Programa d’Educació Bilingüe Enriquit (Ordre 30
de juny de 1998)
§ 1r. Cicle de Primària
§ Incorporació gradual, curs a curs.
§ Aprovació nou DPP, pel claustre i Consell
escolar.
§ El DPP s’enviarà a la DT abans del període
d’admissió.
§ Aprova la Direcció General Competent, amb
Informe d’Inspecció Educativa.
Programa d’Educació Plurilingüe en Educació
Infantil (Resolució 30 de juliol, 2008)
§
Els
ja autoritzats podran incrementar a 3 h setmanals l’anglès, en sessions de 30’.
§
Per
demanar el programa, abans del període d’admissió:
·
Instància
de sol·licitud
·
Cronograma
de la proporció de les àrees.
·
Acord
de claustre i consell escolar
Programa Experimental Plurilingüe en centres
educatius públics d’Educació Infantil i Educació Primària (Ordre de 19 de maig
de 2009)
§
Amb el 80% en anglès, 10%
en castellà i 10% en valencià
§
“Es regula un model d’intervenció educativa que
possibilite el domini simultani del valencià, castellà i anglès...”
BLOC 2. PUNT 2. L'ADQUISICIÓ D'UNA SEGONA LLENGUA
GLOSSARI
§
INPUT: És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en
L2 a partir del qual pot seleccionar, extreure’n regles i crear un nou
llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua (sense
condicions òptimes esdevindria un “soroll”).
§
INTAKE: Part de l’input que l’aprenent selecciona i
assimila.
§
OUTPUT: Producte lingüístic elaborat per l’aprenent.
§
INTERLLENGUA: És una construcció que
integra regles de la L1 de l’aprenent, regles de la llengua que s’està aprenent
i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del
procés d’aprenentatge.
BLOC 2. L'EDUCACIÓ PLURILINGÜE. PUNT 1. MODELS D'EDUCACIÓ PLURILINGÜE
CONCEPTES CLAU:
§ Llengua oficial: La llengua o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a pròpia
i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país
i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua
històrica de la zona.
§ Llengua cooficial: llengua oficial
en un territori juntament amb una altra
o altres.
§ Drets i deures lingüístics: llibertats i obligacions establides per llei.
§ Llengua pròpia: és un terme
jurídic que apareix en diversos Estatuts d'Autonomia (p.ex. Estatut
Valencià, 2006) com a sinònima de llengua històrica, vernacla o tradicional
d'un territori.
§ Llengua primera: llengua
familiar, llengua materna, llengua mare, L1.
PROGRAMES D'EDUCACIÓ PLURILINGÜE
diumenge, 7 d’abril del 2013
BLOC 1. CONTACTE DE LLENGÜES. PUNT 2. HISTÒRIA SOCIAL:Territori lingüístic de la Comunitat Valenciana
CASTELLANITZACIÓ HISTÒRICA DE LA SOCIETAT VALENCIANA
A partir del segle XVI, i fins al XIX, l'ús literari del valencià fou quantitativament i qualitativament menor, en relació amb l'esplendor del segle XV. A principis del segle XVIII, després del triomf de Felip V en la guerra de successió a la Corona d'Espanya, es va produir un canvi radical en la convivència dels regnes peninsulars. Els governants de la nova dinastia borbònica van pretendre modernitzar l'Estat suprimint les diferències polítiques, culturals i lingüístiques dels països que el conformaven, i unificar l'Estat a partir del model castellano.
En conseqüència, va desaparèixer la Corona d'Aragó i els països que la formaven, es van abolir els furs i altres institucions propies i es va iniciar un periode de persecució política de la llengua autòctona del extinguit Regne de Valencia
En aquesta època (mentre es construïen els moderns estats europeus sobre la base de les respectives), en el nostre cas es va iniciar la castellanització progressiva de la societat valenciana. A partir del segle XVI, en concret després de la guerra, les capes socials altes (sectors de la noblesa, l'esglèsia i la burgesia enriquida) varen ser les primeres en adoptar el castellà, primer en la seua activitat pública i a continuació com llengua familiar.
Tot i la pèrdua del prestigi social, cultural i polític, el valencià va continuar sent la llengua de relació habitual i inclós la llengua d'ús públic.
Com a conseqüència d'aquesta situació es va produir la pèrdua d'alguns àmbits d'ús del valencia que, afectats pel procés de substitució, van passar a vehicular-se en castellà. Tals foren, sobretot, la literatura culta (degut a la capacitat productiva de la impremta en València en castellà, així coma la formació de l'Acadèmia dels Nocturns (1591-94) i al prestigi del segle d'Or de les lletres castellanes). També es va castellanitzar el àmbit oficial i administratiu, encara que fins el Decret de Nova Planta a principis del segle XVIII (1716) la castellanització no fou absoluta. Del mateix mode, la predicació en castellà va començar a ser habitual en el segle XVI,
En canvi, va haver àmbits resistents a la castellanització, generalment de caràcter no formal, com la llengua coloquial, les manifestacions de literatura popular i el ja citat àmbit oficial i administratiu.
En conseqüència, va desaparèixer la Corona d'Aragó i els països que la formaven, es van abolir els furs i altres institucions propies i es va iniciar un periode de persecució política de la llengua autòctona del extinguit Regne de Valencia
En aquesta època (mentre es construïen els moderns estats europeus sobre la base de les respectives), en el nostre cas es va iniciar la castellanització progressiva de la societat valenciana. A partir del segle XVI, en concret després de la guerra, les capes socials altes (sectors de la noblesa, l'esglèsia i la burgesia enriquida) varen ser les primeres en adoptar el castellà, primer en la seua activitat pública i a continuació com llengua familiar.
Tot i la pèrdua del prestigi social, cultural i polític, el valencià va continuar sent la llengua de relació habitual i inclós la llengua d'ús públic.
Com a conseqüència d'aquesta situació es va produir la pèrdua d'alguns àmbits d'ús del valencia que, afectats pel procés de substitució, van passar a vehicular-se en castellà. Tals foren, sobretot, la literatura culta (degut a la capacitat productiva de la impremta en València en castellà, així coma la formació de l'Acadèmia dels Nocturns (1591-94) i al prestigi del segle d'Or de les lletres castellanes). També es va castellanitzar el àmbit oficial i administratiu, encara que fins el Decret de Nova Planta a principis del segle XVIII (1716) la castellanització no fou absoluta. Del mateix mode, la predicació en castellà va començar a ser habitual en el segle XVI,
En canvi, va haver àmbits resistents a la castellanització, generalment de caràcter no formal, com la llengua coloquial, les manifestacions de literatura popular i el ja citat àmbit oficial i administratiu.
dimarts, 19 de febrer del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)