A partir del segle XVI, i fins al XIX, l'ús literari del valencià fou quantitativament i qualitativament menor, en relació amb l'esplendor del segle XV. A principis del segle XVIII, després del triomf de Felip V en la guerra de successió a la Corona d'Espanya, es va produir un canvi radical en la convivència dels regnes peninsulars. Els governants de la nova dinastia borbònica van pretendre modernitzar l'Estat suprimint les diferències polítiques, culturals i lingüístiques dels països que el conformaven, i unificar l'Estat a partir del model castellano.
En conseqüència, va desaparèixer la Corona d'Aragó i els països que la formaven, es van abolir els furs i altres institucions propies i es va iniciar un periode de persecució política de la llengua autòctona del extinguit Regne de Valencia
En aquesta època (mentre es construïen els moderns estats europeus sobre la base de les respectives), en el nostre cas es va iniciar la castellanització progressiva de la societat valenciana. A partir del segle XVI, en concret després de la guerra, les capes socials altes (sectors de la noblesa, l'esglèsia i la burgesia enriquida) varen ser les primeres en adoptar el castellà, primer en la seua activitat pública i a continuació com llengua familiar.
Tot i la pèrdua del prestigi social, cultural i polític, el valencià va continuar sent la llengua de relació habitual i inclós la llengua d'ús públic.
Com a conseqüència d'aquesta situació es va produir la pèrdua d'alguns àmbits d'ús del valencia que, afectats pel procés de substitució, van passar a vehicular-se en castellà. Tals foren, sobretot, la literatura culta (degut a la capacitat productiva de la impremta en València en castellà, així coma la formació de l'Acadèmia dels Nocturns (1591-94) i al prestigi del segle d'Or de les lletres castellanes). També es va castellanitzar el àmbit oficial i administratiu, encara que fins el Decret de Nova Planta a principis del segle XVIII (1716) la castellanització no fou absoluta. Del mateix mode, la predicació en castellà va començar a ser habitual en el segle XVI,
En canvi, va haver àmbits resistents a la castellanització, generalment de caràcter no formal, com la llengua coloquial, les manifestacions de literatura popular i el ja citat àmbit oficial i administratiu.
En conseqüència, va desaparèixer la Corona d'Aragó i els països que la formaven, es van abolir els furs i altres institucions propies i es va iniciar un periode de persecució política de la llengua autòctona del extinguit Regne de Valencia
En aquesta època (mentre es construïen els moderns estats europeus sobre la base de les respectives), en el nostre cas es va iniciar la castellanització progressiva de la societat valenciana. A partir del segle XVI, en concret després de la guerra, les capes socials altes (sectors de la noblesa, l'esglèsia i la burgesia enriquida) varen ser les primeres en adoptar el castellà, primer en la seua activitat pública i a continuació com llengua familiar.
Tot i la pèrdua del prestigi social, cultural i polític, el valencià va continuar sent la llengua de relació habitual i inclós la llengua d'ús públic.
Com a conseqüència d'aquesta situació es va produir la pèrdua d'alguns àmbits d'ús del valencia que, afectats pel procés de substitució, van passar a vehicular-se en castellà. Tals foren, sobretot, la literatura culta (degut a la capacitat productiva de la impremta en València en castellà, així coma la formació de l'Acadèmia dels Nocturns (1591-94) i al prestigi del segle d'Or de les lletres castellanes). També es va castellanitzar el àmbit oficial i administratiu, encara que fins el Decret de Nova Planta a principis del segle XVIII (1716) la castellanització no fou absoluta. Del mateix mode, la predicació en castellà va començar a ser habitual en el segle XVI,
En canvi, va haver àmbits resistents a la castellanització, generalment de caràcter no formal, com la llengua coloquial, les manifestacions de literatura popular i el ja citat àmbit oficial i administratiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada